Mètodes d'assaig de productes químics

Cromatografia líquida d'alt rendiment (HPLC): HPLC és una branca important de l'anàlisi cromatogràfica. Utilitza una fase mòbil líquida i un sistema de lliurament de líquids d'alta-pressió per bombejar un sol dissolvent o una barreja de dissolvents amb polaritats diferents a una columna cromatogràfica que conté una fase estacionària. Els components es separen dins de la columna i després es detecten mitjançant un detector. L'HPLC s'utilitza àmpliament en la separació i determinació d'ingredients actius en aliments saludables, fortificants nutricionals, vitamines i proteïnes.

Espectrofotometria d'absorció ultraviolada (UV): la detecció UV s'utilitza principalment per a la determinació de constants d'estabilitat i composició complexa. Funciona mesurant l'absorció d'ones electromagnètiques ultravioletes per certs electrons de valència a les molècules, provocant una transició d'un nivell d'energia baix a un nivell d'energia elevat, produint així un espectre. La detecció UV s'utilitza àmpliament en proves de materials, anàlisi de materials i reconstrucció de fórmules a la indústria química.

Cromatografia de gasos (GC): la cromatografia de gasos separa la mostra en diferents compostos i els analitza en un cromatògraf de gasos. És adequat per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa de diversos compostos volàtils.

Espectroscòpia d'infrarojos (IR): l'espectroscòpia d'infrarojos detecta mostres en funció dels modes de vibració de les molècules, proporcionant informació sobre la composició i l'estructura de les molècules de la mostra. S'utilitza habitualment per a l'anàlisi sistemàtica de productes químics fins.

Espectrometria de masses (MS): l'espectrometria de masses ionitza els compostos de la mostra i els detecta en un espectròmetre de masses, proporcionant informació sobre el pes molecular i l'estructura dels compostos de la mostra.

Mètodes d'anàlisi química: basats en reaccions i relacions químiques específiques, aquests mètodes poden detectar amb precisió diversos materials químics i proporcionar informació i dades fiables per a la producció química.

Analitzador elemental: mitjançant l'anàlisi de la conductivitat tèrmica de la combustió a -alta temperatura, pot determinar ràpidament el contingut de carboni, hidrogen, nitrogen, sofre i oxigen d'una mostra.

Mètodes de prova no-destructius: com ara les proves radiogràfiques (RT), les proves d'ultrasons (UT), les proves de partícules magnètiques (MT) i les proves de penetrants (PT), aquests mètodes s'utilitzen principalment per detectar defectes interns en materials.

Mètode de dispersió de la llum: incloent llum blanca i làser, utilitzat per a l'observació morfològica i l'anàlisi de la composició dels materials.

Anàlisi termogravimètrica: s'utilitza per estudiar el canvi de massa dels materials durant l'escalfament, sovint s'utilitza per analitzar l'estabilitat tèrmica i les característiques de descomposició dels materials.